Hui, 25 d'abril de 2013, commemorem la derrota a la Batalla d'Almansa a 1707. Per a nosaltres els valencians, aquella desfeta va comportar l'abolició dels nostres furs i, en la pràctica, la pèrdua de la relativa independència del nostre Regne dins de la monarquia hispànica, fent que acabarem subjectes a les lleis i dominis castellans i provocant que la nostra llengua fora substituïda pel castellà en tots els àmbits formals de la vida quotidiana.

Hui, 306 anys després d'aquella ignomínia, hem recuperat una mínima part del nostre autogovern. Però, tot i això, noves Batalles d'Almansa amenacen allò que ens ha costat tant de tornar a tindre i allò que ens queda per construir.

Aquestes noves batalles, però, no són guerres a l'ús, sinó tàctiques que pretenen l'objectiu final de fer-nos desaparèixer definitivament com a poble, actuant de diverses maneres:

Estrangulant-nos financerament, fent inestable el nostre estat del benestar i tot allò que hem conquerit al llarg del temps per millorar la nostra qualitat de vida i fent-nos més dependents d'allò que els nostres polítics servils han de demanar al govern central com qui demana almoina.

Discriminant la nostra llengua pròpia i a tot aquell que vol usar-la de manera corrent a la seua vida amb lleis i decrets que, per molt plurilingüisme que fomenten, són un cavall de Troia del monolingüisme que l'estat espanyol vol imposar.

Menyspreant el nostre ja minvat autogovern, que ha deixat de ser un símbol d'unió dels valencians i s'ha convertit en un simple instrument al servei de polítics que no creuen en ell i que l'han utilitzat com el seu mas particular. A banda, també, de reduir-lo a la mínima expressió degut a la onada recentralitzadora que, amb l'excusa de la crisi, s'està imposant des de Madrid.

Per tot això, hui més que mai, pense que tots aquells que formem part d'aquesta cooperativa política que és Compromís, vinguem d'on vinguem, a banda de seguir treballant per les persones i les causes justes com feu ahir el nostre diputat Joan Baldoví al congrés espanyol, no hem d'oblidar d'on venim,  qui som i en què ens volen convertir.

Tenim la responsabilitat de lluitar per aconseguir un finançament més just, un concert econòmic que repare el greuge històric de les valencianes i valencians en matèria financera i que ens permeta decidir on i com invertir els nostres propis diners de cara a millorar la qualitat de vida de les persones.

Tenim el deure de reafirmar-nos en l'obligació de seguir reclamant la dignificació de la nostra llengua pròpia, el valencià, dins del marc multicultural i sense fronteres de la societat de hui en dia.

Tenim la necessitat d'implicar-nos, si cap, més encara, en la missió de dignificar les nostres institucions pròpies i fer-les de nou senya d'identitat de totes les valencianes i els valencians i no elements dels quals avergonyir-se.

I en definitiva, hem de seguir amb aquest compromís que tenim amb el País Valencià, per recuperar la nostra consciència com a poble i algun dia decidir lliurement quin lloc volem ocupar al món com a tal.